Concert de Primavera, 2015
CONCERT DE PRIMAVERA DE L'ORFEÓ BALAGUERÍ - 2015
El concert de primavera/final de curs del 14 de juny de 2015 estarà dedicat, a l'Enric Morera que enguany se celebra el seu 150è aniversari del seu naixement i a la Nova Cançó, el moviment que va suposar un gran canvi en el nostre país.
LA NOVA CANÇÓ
En ple franquisme, la Nova Cançó va ser el moviment artístic que va impulsà una cançó cantada en català als Països Catalans. Amb peces dels cantautors com Lluís Llach, Raimon, Ovidi Montllor i Joan Manuel Serrat en aquest concert volem fer una pincellada en el record d'aquest moviment tan important per a la música catalana.
Sobre La Fera Ferotge d'Ovidi Montllor
La fera ferotge és el nom amb el qual es coneix el primer disc del cantautor alcoià Ovidi Montllor, publicat el 1968. Al mateix temps és la peça més reconeguda i la qual va esdevenir un clàssic del seu repertori. Es tracta d'una crítica al franquisme, especialment al sentit d'ordre del règim, i a la passivitat de les classes mitjanes. La fera és la representació metafòrica de la ciutadania de l'època franquista, la qual maldava per recuperar els drets fonamentals d'expressió i manifestació però que era represliada per fer les forces de l'ordre. Malgrat aquesta crítica clara al règim, la cançó va burlar la censura de l'època.
Font: Viquipèdia
Sobre Paraules d'amor de Joan Manuel Serrat
"Mi canción de hoy está cantada en una lengua que no es la mía, pero que, sin embargo, desde el primer día que la escuché me llegó. Y fue curiosa la forma de conocerla; ya que fue en un programa de Televisión donde se elegía la mejor canción española y ganó una de Serrat, precisamente. Sólo escuché un poco del estribillo y fue saltarseme las lágrimas. Y eso sin entender casi de lo que iba; sólo que hablaba de unas palabras de amor (…) Ha sido versionada muchas veces (tanto en catalán como en castellano), pero lo que es cierto es que es un auténtico himno en la legua de Plá y en cualquier concierto de Serrat es cantada al unísono por el público, sea o no catalanoparlante. (…)"
Font: La canción del miércoles
L'ANY D'ENRIC MORERA
Enric Morera i Viura (Barcelona, 22/05/1865 - 12/03/1942) fou un compositor català que va escriure tot tipus de música, però sobretot és conegut per les seves sardanes corals com La Santa Espina, Les fulles seques, La sardana de les monges i L'Empordà. La seva obra s'adscriu a l'estètica neoromàntica i al nacionalisme musical català.
"La música del Mestre Enric Morera n'és un exponent prou viu, malgrat que alguns corrents actuals l'hagin bandejada dels programes corals i instrumentals. (...) Aquesta música de Morera dóna vida a les lletres de tants excelsos poetes de casa nostra, i ho fa, sense perdre mai el respecte a la rigorositat estètica amb una fresca i jovenívola espontaneïtat plena de vibració patriòtica , l'essència perenne de l'esperit del nostre poble."
Lluís Virgili
contraportada del disc "Homenatge al mestre Enric Morera"
"Morera està en la línia de Garreta i veu també la sardana com un fenomen vital. Garreta i Morera feren donar a la sardana un gran pas. Sospito que, després de la seva aportació, serà més difícil de tornar enrere."
Josep Pla
en la seva obra "El meu país" (1968)
SARDANA DE LA PÀTRIA
Lletra: Joan Llongueres
Música: Enric Morera
Del lluny, del lluny ve la complanta;
la porta el sol, la porta el vent.
La terra brunz i vibra i canta
i és pur el cel i és resplendent.
Les mans demanen mans germanes
que amb fe es retrobin i amb delit.
El blat és or damunt les planes,
és foc la sang a dins del pit.
Quan la mà troba altra mà amiga,
l'estreny febrosa, l'estreny fort
i amb ella el cor sembla que digui:
- Fins a la mort! - Fins a la mort!
Ja la rodona altiva i noble
volta la terra i volta el pla.
Ja hi cap dins d'ella tot un poble
que vol ser lliure i sap lluitar.
Del lluny, del lluny ve la complanta
i en cada cor sap penetrar;
aquí, amb dolçor remorejant;
allà, amb estrèpit d'huracà.
És la complata de la terra
que dansen l'aigua i el bon sol;
el roure vell damunt la serra
i prop la mare el xic bressol.
És la complanta redemptora
que, del Montseny a Montserrat,
la Pàtria canta o plora
segons el vent d'on ha bufat.
Fills de la terra catalana
dem-nos les mans, dem-nos les mans
i eternament la gran sardana
ballem-la unit com bons germans.
L'ardent rodona hem d'eixamplar-la
i quan, tothom, ja hi haurà entrat
fem que mai més puguin trencar-la
ni occir son vol de llibertat.
I, si la Pàtria fos ofesa,
el cercle estret estret farem llavors,
fins que dins d'ell, amb sa vilesa,
s'hi ofeguin tots els traidors.
PROGRAMA
CONCERT
CONCERT DE PRIMAVERA DE L'ORFEÓ BALAGUERÍ - 2015
Esglèsia de Sant Domènec, 14 de juny de 2015 a les 21:00
Directora: Sílvia RUFACH i ESCOLÀ
Piano: Marta MESALLES i ARESTÉ
Repertori: Nova Cançó i Enric Morera
IMATGES
VIDEOS
PODCASTS
