Concert de primavera 2016

El concert de primavera de l'Orfeó Balaguerí d'aquest any estarà dedicat a les peces operístiques més conegudes arreu del món. De les àries als cors, fent un petit tomb per l'opereta i la sarsuela, aquest concert vol ser una recuperació de les principals melodies que ens han acompanyat sempre i a les quals, de vegades no sabem posar nom o situar dins de l'academicista món de l'òpera.

Cors d'òperes

TANNHÄUSER de Richard Wagner Aquesta òpera està basada en dues llegendes medievals alemanyes. Hom parla de la lluita entre l’amor profà i l’amor sagrat. El “cor dels pelegrins” representa el retorn de Roma de Tanhäuser, que ha sol·licitat al Papa el seu perdó pels seus amors carnals mantinguts amb la deessa Venus i dels quals se’n penedeix. El Sant Pare no li ho vol concedir i li diu que abans de ser perdonat rebrotarà el seu vell bastó de pelegrí. Tanhäuser retorna a casa compungit però amb l’esperança de retrobar aquesta gràcia celestial. Finalment és el bastó del Sant Pare el qui floreix, per la qual cosa és condemnat i Tanhäuser és perdonat. IL TROVATORE de Giuseppe Verdi El llibret de l’òpera és de Leono Emannuele Bardare, amic de Salvatore Cammarano que no el pogué acabar per la seva mort esdevinguda el 1852. L’argument se situa en el marc de la revolta de Jaume d’Urgell el Dissortat contra Ferran d’Antequera per assolir els seus drets dinàstics conculcats al Compromís de Casp. El “cor dels gitanos” és conegut, també, per “el cor de l’enclusa” del segon acte. Un grup de gitanos nòmades, de nit, aixeca el seu campament entre el martelleig de la feina, el beure i l’alegrar-se en comprovar el miralleig de les estrelles en els seus vasos i somniar que el millor present que tenen és el d’una gitaneta.

NABUCCO de Giuseppe Verdi i text de Temistocle Solera

És una òpera basada en l’Antic Testament i explica el captiveri del poble hebreu a Babilònia durant el regnat del rei Nabucodonosor. El cor “Va pensiero” és un cor molt conegut i significat d’aquesta òpera. Ens trobem a les ribes del riu Èufrates al segle IV a. C. i els jueus, lluny de la seva pàtria, entonen el “Va pensiero” (vés pensament) i Zacaria els exhorta a tenir fe i Déu enderrocarà Babilònia.

RINALDO de George Haendel amb el llibret de Giacomo Rossi basat en l’obra “Jerusalem alliberada” de Torquato Tasso

Ens trobem davant de les muralles de Jerusalem durant la primera croada encapçalada pel noble Godofred de Bouillon. L’ària “Lascia ch’io pianga” la canta Rinaldo, cavaller de l’exèrcit cristià. Manifesta la tristesa extrema per la pèrdua de l’amor de la seva estimada Almirena, filla de Godofred, sotmesa als encanteris de la fetillera Armida. Somnia que l’alliberament de Jerusalem portarà, també, el de la seva estimada Almirena un cop desfets els lligams embruixats teixits per Armida.

CARMEN de Georges Bizet amb el llibret de Henri Meilhac i Ludovic Halévy La font d’inspiració prové d’una novel•la titulada Carmen de Proper Mérimée que conegué la història que l’inspirà en un viatge a Sevilla i de les explicacions fetes per una dona de la noblesa andalusa, la comtessa Maria Manuela de Montijo. Aquesta òpera està situada a la Sevilla de la primera meitat del segle XIX. L’ària “L’amour est un oiseau rebelle” correspon a l’acte primer. Carmen una gitana molt bonica i sensual té un fort temperament i dubta entre els amors d’un caporal i d’un torero. Una de les anècdotes de l’òpera és que aquesta ària no estava escrita en la primera versió, però davant de la demanda d’àries per part dels cantants, n’adaptà una havanera titulada “El Arreglito” de Sebastián Iradier. Tanmateix, algunes opinions sobre aquest fet, diuen que G. Bizet creia que la melodia de la dita havanera era una música popular. Sarsuela catalana CANÇÓ D’AMOR I DE GUERRA de Rafael Martínez Valls i textos de Lluís Capdevila i Víctor Mora

És una sarsuela catalana escrita en dos actes. L’obra original titulada “Els soldats de l’ideal” patí tot un seguit de canvis provocats per la situació política a Espanya. La sarsuela fou creada l’any 1926 en plena dictadura de Primo de Rivera i el governador civil de Barcelona, el general Milans del Bosch, la prohibí. Se li modificà el títol original per l’actual i se’n suprimiren continguts republicans i signes que explicaven les llibertats individual i col•lectiva. Malgrat tots aquests entrebancs fou una sarsuela molt representada. No acabaren aquí les seves dissorts i Franco la prohibí, novament, després de la guerra civil. Als nostres dies s’ha pogut tornar a representar sense els retocs i tisorades imposades per les darreres dictadures. L’acció transcorre a la comarca del Vallespí, l’any 1793 durant la Revolució Francesa. Explica els amors quasi impossibles entre l’Eloi, un mosso d’una farga, i la Francina, filla del mestre Andreu. S’hi interposa el Ferran Ridau, fill del batlle del municipi, i que representa l’autoritat en un territori alterat pels fets revolucionaris.

• La sardana “Ning, nang, ja la campana vol repicar” a la sarsuela la canta la Francina amb una colla de vilatanes.

• “Evocació del Pirineu” és el cant emotiu i valent de l’Eloi i un cor de soldats que ell capitaneja.