Concert de primavera 2017

El concert de primavera del 4 de juny de 2017 ha estat dedicat a la música catalana en la seva primera part, mentre que la segona ens ha tornat a portar per un recorregut operístic amb fragments i peces tan originals com coneguts.

EL REPERTORI

Sobre A Margalida de Joan Isaac

“A Margalida” és una cançó editada l’any 1977 al disc “Viure” del cantautor català Joan Isaac.

Joan Isaac estava molt lligat a la família de Salvador Puig Antich, militant anarquista, executat al garrot vil el mes de març de 1974 a la presó Model de Barcelona. Totes les protestes internacionals contra aquesta sentència franquista foren desateses. Joan Isaac en feu aquesta cançó tot recordant a Margalida Bover, la companya sentimental de Salvador i expressa la tendresa del “seu gest, escrit a les parets que ploren la història”. Per la seva bellesa i sensibilitat, la cançó ha esdevingut una cançó popular que forma part de la memòria col·lectiva de Catalunya i que, com expressa el propi compositor "ha traspassat totes les barreres per convertir-se en una cançó de la gent" per arribar a representar un himne contra la pena de mort. Al llarg dels seus recitals musicals Joan Isaac els iniciava amb aquesta cançó. Amb el pas dels anys, el públic assistent també cantava la tornada.

Sobre la poesia del noucentisme

“Menta, farigola”. Llibre dels poetes (1904) de Josep Carner. Aquest poemari és el primer que escriu i encara està emmirallat dins l’estètica modernista que ben aviat deixarà per abraçar i defensar la nova moda del “noucentisme”.

“A l’ombra del lledoner”. Tomàs Garcés ha estat considerat un poeta neopopulista, ja que desplega un peculiar univers associatiu : estels, ocells, pinedes, flors, camins, mars, veles, gallarets, onades; un paisatge pintat amb tintes planes, llampant... Al seu llibre de poemes “A l’ombra del lledoner” de 1924 hi apareix un creixement de l’ombra de la melancolia i aquest volum anticipa el que serà la seva poesia més madura. (Extret d’un ampli estudi del poeta fet per Enric Soria l’any 2001.) Per a més informació a: http://lletra.ouc.edu/ca/autor/tomas-garces.

EDUARD TOLDRÀ, l’intimisme musical. Nascut a Vilanova i la Geltrú el 1884 i mort a Barcelona el 1962. (enguany en celebrem el cinquanta-cinquè aniversari de la seva mort). És un brillant representant del noucentisme musical català. Estudià música a Barcelona amb Lluís Millet i Antoni Nicolau. Més tard continuà la seva formació musical a París, Berlín i Viena. Fou violinista i fundà el “Quartet Renaixement” que pervisqué una dècada. Exercí de professor de violí i direcció d’orquestra a l’Escola Municipal de Barcelona i l’any 1944 fou nomenat director de l’Orquestra Municipal de Barcelona. Ha estat autor de moltes obres i de tipus diferents.

Sobre la selecció operística

LOHENGRIN (Richard Wagner). Narra una llegenda alemanya medieval en què la princesa Elsa de Brabant és acusada, sense proves, de l’assassinat del seu germà per part del comte Telramund que desitja el poder del seu reialme. Elsa es veu miraculosament salvada del tràgic destí per l’aparició del cavaller Lohengrin, fill de Parsifal, que accedeix a casar-se amb Elsa sempre que no li pregunti d’on ve, ja que el cavaller no pot revelar la seva condició noble, ni la seva procedència. Telramund i la seva esposa intriguen constantment ja que volen el reialme de Brabant. Elsa es casa amb Lohengrin però cau en la temptació de voler desxifrar i conèixer la naturalesa del seu espòs. Lohengrin, davant de tot plegat, desapareix i retorna a les regions de la llegenda però, com a regal, torna a la vida el germà d’Elsa que ocuparà finalment el tron.

OMBRA MAI FU. Largo, ària d’apertura de l’òpera Xerxes de G.F. Haendel. Tanmateix és una adaptació d’una composició del músic i violoncel·lista italià del s. XVII Giovanni Battista Bononcini. L’argument explica un seguit d’enganys i jocs amorosos del rei Xerxes I de Pèrsia (que s’enfrontà a Leònides i els seus soldats espartans en la batalla del pas de les Termòpiles) que desitja ardentment Romilda, jove promesa del seu germà Arsamene; paral·lelament ell és amat i pretès per Atlanta, germana de Romilda.

CAVALERIA RUSTICANA (Pietro Mascagni). Estrenada l'any 1890, l'acció transcorre el diumenge de Pasqua a la plaça d'un poble de Sicília, on hi ha l'església i la taverna de Mamma Lucia. Turiddu ha anat a cercar vi a Francofonte, però Santuzza li diu a Mamma Lucia que l'han vist als afores del poble a altes hores de la nit i Alfio, un carreter, també assegura que l'ha vist. És hora d'anar a l'església: la gent entona el Regina coeli, amb el Inneggiamo, il Signor non è morto. Santuzza confesa a Mamma Lucia que Turiddu estimava Lola; casada amb Alfio, i que per això es va prometre amb ella. Però Turiddu ha tornat a caure en braços de Lola, robant així tant l'honor de Santuzza com el d'Alfio. Arriba Turiddu i Santuzza li pregunta on ha anat i ell respon que a Francofonte però en aquell moment arriba Lola i Santuzza pot comprovar que Turiddu n'està enamorat i el maleeix desitjant-li una "mala pasqua". Just en aquell moment arriba Alfio que jura venjar-se de Turiddu abans que acabi el dia. La gent surt de l'església i Turiddu els convida tots a beure un got de vi. Alfio rebutja el got que Turiddu li ofereix i en una fingida abraçada de reconciliació Turiddu mossega l'orella d'Alfio, acció que vol dir que el desafia a mort. Finalment una dona entra a la plaça anunciant que Turiddu ha mort.